Dinamita Video (MV)

La qüestió en aquesta societat és còrrer
Amunt, endavant, cremant
Emplenant tant com puguis cada moment
Ensenyar-ho a xarxes, ser a tot arreu
Poder dir voldria però no puc, ho sento, vaig a cent
No hi ha avituallament ni boxes per descansar
Perquè un cop has arrencat no t'aturis a pensar
Potser et veuries patint en una cursa que no t'importa
Que és hostil, absurda, degradant, tòxica
En resum, que no aporta, ni a tu, ni als que t'envolten
I que molts quilòmetres els has fet perquè toca
Per inèrcia, pressió social ... es igual com n'hi vulguis dir
Però t'adones que no vas per bon camí, quan ja estàs fosa
Seria genial, saber quin camí prendre
O que fos com fos, tots fossin correctes
No estar-se sempre preguntant mmmh
Agafo el blanc, el gris o el negre?
I sí, poder triar, és un luxe
Els dubtes existencials, un privilegi
Però n'estic segura, que hi ha moments que ajuda
Seguir el destí escrit per tu, des que vas néixer
El dit a l'argolla de la granda, és el moment de decidir
Si ho faig saltar tot enlaire, o aguanto (encara) per seguir patint
Tinc por, com puc saber què és el que em toca? la llenço o espero el que vindrà?
Necessito algun senyal que no arriba, pesa massa, i em fa tremolar la mà
Que peti tot, però llavors... comença de nou
O torna on eres fa quinze anys, uff pitjor
Amb quinze anys més a sobre i sabent més de què va
Un cop més he de fer veure que em deixo enredar? ni de conya
No vull tornar a explicar-me, justificar-me
Sentir la gent altre cop "fes-te funcionària
Sacrificar tantes coses i tornar-ho a avorrir
Retirar-me just abans de fer all-in
Que aquí, ser artista, músic, funambulista
És sinònim de patir, si no entres a l'aro capitalista
T'acusaran, d'hedonista, diran
No aportes tant com qui ven xalets arran de mar
Però la veritat m'ajuda bastant a dormir
Saber que no em carrego el litoral (no tant no tenir
Ni un ral, ni temps, i fer-ho tot corrents
Traient la llengua fora sempe i arribant tard igualment)
No atrapo la vida, no la puc distingir
Entre tants rellotges que marquen el compte enrere
De fora, m'apreten i de dins, encara més
La brúixola que porto marca nord sud est i oest
El dit a l'argolla de la granda, és el moment de decidir
Si ho faig saltar tot enlaire, o aguanto (encara) per seguir patint
Tinc por, com puc saber què és el que em toca? la llenço o espero el que vindrà?
Necessito algun senyal que no arriba, pesa massa, i em fa tremolar la mà
El dit a l'argolla de la granda, és el moment de decidir
Si ho faig saltar tot enlaire, o aguanto (encara) per seguir patint
Tinc por, com puc saber què és el que em toca? la llenço o espero el que vindrà?
Necessito algun senyal que no arriba, pesa massa, i em fa tremolar la mà
Pesa massa, i em fa tremolar la mà
Pesa massa, i em fa tremolar la mà
Pesa massa, i em fa tremolar la mà
Pesa massa, i em fa tremolar la mà