Blaumut - Epíleg Lyrics

Porto les sabates dins d'un sac
I la flor d'un pensament amagada al meu barret
Perquè no li toqui el vent
Per poder-la recordar
Per entendre l'animal que tots tenim i ningú sent

Saps que tot allò eren detalls
Les paraules a les dents
Assegudes com records a la capsa del present

La petita imperfecció
Que fa moure cada clic que fa el rellotge
Mentre sents passar l'estona

Potser ja fa massa temps
Que no entenem que el vent no bufa a favor
Dels nostres cossos, primmirats de pell i ossos
Potser ja no cal, potser ja no ho veus

Som la ciència exacta
La caducitat de l'acte
La remor que fa el telèfon quan no sona
I ja no trobes res de tu
Surant a la memòria

Intuïm el rastre d'un camí
Que de lluny va perdre el foc
La distància el fa d'oblit, de preguntes i racons

I t'enfiles més amunt
Perquè mai no sigui dit
Que no has provat de veure el fum

Saps que tot allò eren miralls
Que amb el sol han anat cremant
Els papers que ja hem perdut
Els retalls que no hem trobat

Dels minuts accelerats
Que fan moure cada clic que fa el rellotge
Mentre sents passar l'estona

Potser ja fa massa temps
Que no entenem que el vent no bufa a favor
Dels nostres cossos, primmirats de pell i ossos
Potser ja no cal, potser ja no ho veus

Som la ciència exacta
La caducitat de l'acte
La remor que fa el telèfon quan no sona
Però tu hi sent una altra veu
Surant a la memòria