[ Featuring KeTeKalles ]
Els fills de l'avarícia
Que ens heu anat sembrant
Us cridem des de l'ombra
De la vostra capital
Començaran les hòsties
No sabreu d'on us vindran
Sabreu com és la vida
Que ens havíeu preparat
Escriure una altra història:
Deixar de contemplar
Com els nostres drets moren
A les vostres mans
No canviaran les coses
Si no canvies tu
Estima la utopia igual
Que el barri on has nascut
Seguim aquí on vam néixer
Seguim aquí aguantant
Per la supervivència
La fera ha despertat
Potser un dia vau creure
Que estàvem enterrats
Però les llavors més fortes
Sempre creixen entre el fang
Serem l'únic antídot
Que el món ens ha ensenyat:
Avall els privilegis
Ben avall l'autoritat
Ens lliguen de mans
Preses de la por
Som llum que illumina
Quan es faci fosc
Aquelles que curen allò que fa mal
Què fem amb les cendres quan tot s'ha cremat?
Al vent, la cara sempre al vent
De la mà ens agafem
Sembla que ens ofeguem
Però l'amor ens fa valents
Poc a poc, pas a pas
Avançant, avançant
Tornem cap al que volem
A la por sempre hi serem
Ens agermanem.
Què fem amb les cendres
Quan no quedi res?
Seguim aquí on vam néixer
Seguim aquí aguantant
Per la supervivència
La fera ha despertat
Potser un dia vau creure
Que estàvem enterrats
Però les llavors més fortes
Sempre creixen entre el fang
Serem l'únic antídot
Que el món ens ha ensenyat:
Avall els privilegis
Ben avall l'autoritat
Potser un dia vau creure
Que estàvem enterrats
Però les llavors més fortes
Sempre creixen entre el fang
Serem l'únic antídot
Que el món ens ha ensenyat:
Avall els privilegis
Ben avall l'autoritat
Avall els privilegis
Ben avall l'autoritat
Avall els privilegis
Ben avall l'autoritat
