Sé que no hi ha dos sin tres I que tres sempre són massa
Sé que vols que ens vagi bé però sovint penses en l'altre
Les coses sempre volen el seu temps
Sé que, com diu el refrany
Déu ajuda els matiners
Tu I jo esmorzem a quarts de dotze perquè estigui pels demés
Les coses al principi sempre van súper bé
Si poguéssim viure confinats en aquesta gran mentida
I morir contents atrapats aquí
Sé que no vull saber res més de tu
Ara ets tan perfecta, ara tot és pur
Sé que un deia "No sé res" I tothom li deia mestre
Sé que jo ho sabia tot I ara espero a veure què contestes
Les coses, quan les dius tu, semblen tan evidents
Si poguéssim segrestar aquest riure absurd que ens fa tan lliures I follar per sempre amb aquest delit
Sé que no vull saber res més de tu
Ara ets tan perfecta, ara tot és pur
Sé que un es deia Art I que en Simon era l'artista
Sé que no sabré què fer si mai vols anar de solista
Les coses, ai! Gaudim-les mentre encara puguem!