[ Featuring Xerramequ i Els Aborígens ]
En els confins
D'un vell sofà
Ric de mudances
De què em desfaig
Per evident
Falta d'espai
He despertat
Unes caniques
Que hivernaven
Amb tres pessetes
Un bolígraf
I uns tiquets.
Em ve el perfum
Del magatzem
De torrefactes
I el sorollet
Dels ous batuts
En Duralex
Tot cavalcant
Barana avall
Amb roba neta
Pujant després
De tres en tres -brut-
Els graons.
Vine-te'n amb mi...
No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell xiquet que un dia vaig ser
Perquè m'ensenye
A parlar amb la veu nova
De cada por que duc a dins
En els confins
D'un vell sofà
Ric de mudances
On vaig aprendre
A descordar
Roba interior
He retrobat les discussions
Que edulcoraven
Amargs cafès
Sobre el futur
I el nostre lloc
Em ve el perfum
D'una vesprada
A l'Albereda
I el sorollet
Dels teuladins
A l'estació:
Fotografies
Que he guardat
Als embalatges
Arraconats
Dintre de l'eco
Del pis buit.
Vine-te'n amb mi...
No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell desig d'obrir el món
Per desmuntar-lo
I buscar entre les fitxes
Una que porte el
Meu color.
En els confins
D'un vell sofà
Ric de mudances
A qui sabré
Trobar de nou
Algun espai
Pense guardar
El que continga
A partir d'ara
Per retrobar-ho
Quan em calga
Respirar.
Vine-te'n amb mi.
