Quan ella va tancar els ulls
-novembre del setanta-cinc-
Pensaves el final
Però dormia.
Caigueren uns dies de plom
I els grisos no eren cap color:
Eren les cruels fiblades de la bèstia.
Va ser un dia de concert,
Tan clandestí com ho era abans:
Censura i policies a l'entrada.
A l'escenari: cantautors!
Rugint com una fera en flor
Al ritme desfermat de les guitarres.
Tornarem a cantar
Per l'amor i el demà.
I, si cal, retrobem-nos.
La història va seguir sonant
I 33 revolucions
Ja no eren suficients per a escoltar-la.
Derrotes com un glop amarg,
Silencis que encara fan mal:
Micròfons apagats a l'escenari.
I van anar passant els anys
I ens deien que millor callar,
Enmig d'un mar salvatge de renúncies.
Sota la cendra: una llavor!
Al roig candent, quan bufa el vent,
Han retornat furioses les guitarres.
Tornarem a cantar
Per l'amor i el demà
I, si cal, retrobem-nos!