Duc a una mà un cel clar i tranquil.
Mou un vent suau que acarona al meu fill.
En l'altra mà duc punyals -ves a espai, puc ferir-.
Mou huracans i només troba enemics.
Dins del meu cap duc planetes girant
Però als budells duc arrels, pous de fang.
Soc l'animal persona!!!
Duc cotxe nou i duc ciències i duc fe.
Vinc d'una estrella i allà tornaré.
Quan em despulle la mort per complet
Voreu al meu cor equacions i amulets.
Perquè soc l'animal persona!!!
Perquè soc l'animal persona!!!
Tinc una fam antiga com la nit.
És un pou sense fons, un pou sense fons.
Tinc una estrella partida dins del pit
Amb dos puntes d´amor
I dos puntes de mort.