Tota la gent que no es troba
Es va cargolant en un racó
I s'asseca a poc a poc.
Llavors el vent els arrossega
Com si fossin fulles seques
I es trenquen a trossets.
I al cap d'un temps,
Quan ja fa molt que hi són,
Una ventada s'ho emporta amunt,
I el sol hi brilla com mai
I els entén i plora per dins,
I els estima profundament.