Tant de temps presoners de poesies tristes...
Hui volem volar, volem ser versos lliures:
La ment desperta, tenim fam.
Ho farem juntes o no ho farem mai.
Abraçarem el cel, si suportem el pes,
Trencarem el vent amb la nostra veu,
Perquè els somnis d'ahir són l'esperança de hui
De hui i de demà.
Ja hem apretat el boto de la desconnexió,
No està mal trencar les regles quan les regles estan mal.
Desfés-te del teu dubte, de les inseguretats,
Fins que pugues escoltar el teu cor.
He vist la pau al teu somriure,
A les teues mans alçades, a la teua dignitat,
Desobediència per viure més lliures.
T'esperaré, no tingues por,
He vist la lluita als teus ulls.
Decidirem la nostra sort,
No podrà ser si no és amb tu
Duelen los golpes, duro es levantarse.
Te prometí victorias tantas veces,
Que siento que vuelvo a casa muy pronto,
Siento si te fallé.
Pero vuelvo para coger tus fuerzas,
La fuerza con la que aprietan tus brazos es
La fuerza con la que aprieto mis puños.
Yo vuelvo pero tu vuelves conmigo, no!
No puedo hacer esto solo, no, no!
Primera linea de fuego, no, no!
Suenan disparos y tiemblo,
Un futuro incierto es luchar por lo que creo, no, no!
T'esperaré, no tingues por,
He vist la lluita als teus ulls.
Decidirem la nostra sort,
No podrà ser si no és amb tu