Crida el món que respiris fort,
De què et preocupa no te'n quedis res.
Obre la mirada, sent el teu instint,
Allunya't de la por i de qui et vol petit,
No te'n quedis res.
I potser seràs cançó a l'alba,
Que el vent ens porti la sort.
Esperar aquest nou miracle
I poder-lo viure junts,
Que una flor neixi en l'obstacle
I se'ns emporti ben lluny.
Vola per damunt de l'oceà,
Aprenent a respirar, dibuixant un nou demà.
Com una espurna de llum que il·lumina i no s'apaga,
I mai no s'apaga.
Milers de mans, milers de mons,
Milers de mirades on queda amor.
De qui no et vol bé, no te'n quedis res.
Que la sort i l'amor arriben i se'n van,
Com les onades del mar tot és passatger.
Estima't bé, que no et freni res.
I potser seràs cançó a l'alba,
Que el vent ens porti la sort.
Esperar aquest nou miracle
I poder-lo viure junts,
Que una flor neixi en l'obstacle
I se'ns emporti ben lluny.
Vola per damunt de l'oceà,
Aprenent a respirar, dibuixant un nou demà.
Com una espurna de llum que il·lumina i no s'apaga,
I mai no s'apaga