Epistolari Video (MV)

Surava una mica de llum sobre el marbre del salí,
No vaig saber on col·locar la gavardina d'un color fosc
Que duia I en llevar-me-la vaig notar la corrent
Del balcó travessant fins a la cuina
I no diré molt més que no sé qui m'espera aquí
El carter deia és per a vosté,
No és signada només porta una adreça mal escrita,
Però s'endevina perquè és un carrer important de la vila
I allà segut en un sofà,
Uns altaveus van començar a emetre
Un brogit d'acords fingits
Només soc la consciència del teu pensament,
Només vinc a recordar-te el que haguera pogut ser
Hi ha dies que em recorda que no vaig
Llançar-me perquè vaig sucumbir a la por
Uns altres xato amb aquest físic
No vages amb gaire ambicions
Si tinc dues opcions em diu a veure si és que jo
Només soc aquí per a dir-te el que ja no
Haguera volgut contestar,
Però la seua inconsistència material el feia estrany
I una mica de caràcter distregut,
Però sempre atent que no hi ha més raó que és
Un punyal que t'atura la vida
I jo sé que açò només és una herència
Del meu passat cristià,
Un dogma cultural,
Una rima desfeta que mai arribarà,
Un estigma,
Una platja deserta on arriben per sempre
Unes formes de vida d'antiga saviesa,
Un desorde que va a la deriva
Hi ha dies que em recorda que no vaig
Llançar-me perquè vaig sucumbir a la por
Uns altres xato amb aquest físic
No vages amb gaire ambicions
Si tinc dues opcions em diu a veure si és que jo
Només soc aquí per a dir-te el que ja no
I he passat el matí caminant,
Acomiadant-me de les coses que han fet mal,
Buscant paraules agudes que acaben en "a"
Per a poder-les rimar amb la veritat
Finalment, sé que em sabràs perdonar
No he passat de dir absolutes obvietats,
I és sé que és el que busques,
Però no ho vols acceptar,
Al final sempre és això la veritat