I qui ho diria, que em recorre pel cos la serotonina
Cada cop que em nombres pel meu nom de pila
I que m'alteres com si fossis cocaïna (Yeah, ah)
I qui ho diria, que acabaria trobant una utopia
Als teus ulls que tot ho canvien com un prisma
Abraça'm i curem-nos junts la ferida (Yeah, ah)
És tan bonic quan tornes
A sentir papallones
Però sempre dol
L'amor té dues cares
És tan fomut quan marxes
Dol, sempre dol
Se'm trenquen tots els ossos de l'esquelet
El cor ara és de plàstic com un joguet
I em canvia la cara, se'm fica morada
Cada cop que espero un WhatsApp teu
Els meus àtoms s'ensorren si tu no hi ets
Em munto moltes pelis com Orson Welles
Si estàs despistada si te trobo rara
El món sem fica una mica del revés
És tan bonic quan tornes
A sentir papallones
Però sempre dol
L'amor té dues cares
És tan fomut quan marxes
Dol, sempre dol
I encara que faci tant mal
Alli estaré
Ningú va dir que seria fàcil
Estimar-se
És tan bonic quan tornes
A sentir papallones
Però sempre dol
L'amor té dues cares
És tan fomut quan marxes
Dol, sempre dol